Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Uncategorized’ Category

Aproximació a la caracterització de zones humides al nord de l’Empordà en base a les comunitats d’invertebrats

Abstract

 

S’estudien una sèrie zones humides que inclouen basses temporals, una permanent sulfhídrica i una riera, determinant el grau de diversitat que presenten aquestes rieres, així com el grau d’adaptació dels diferents ordres d’invertebrats mostrejats. Aquesta anàlisi es calcula a partir de l’índex de Shannon i tenint en compte a més criteris d’abundància. Els ecosistemes lenítics temporals es caracteritzen per una gran variabilitat en el nivell d’aigua i la seva composició fisico-química però no es troba una relació clara entre el grau de temporalitat o les dimensions de les basses i la diversitat.

 

Es comprova que hi ha notables diferències entre els espais d’aigua corrent com la riera de l’Anyet i les basses, per la qual cosa es considera que cal emprar metodologies diferents per avaluar-los, atès que els invertebrats més representatius varien en un i altre medi.

 

Per a continuar els estudis es proposen diverses línies d’investigació per aconseguir avançar en la caracterització d’espais d’aigua dolça, tant a nivell de detall com temporal.

 

Introducció

 

L’avaluació de la qualitat de l’aigua a través del coneixement dels seus invertebrats, no és una cosa nova i està prou estudiada al llarg de la Mediterrània (Dimitrou et al, 2006). És important el coneixement de com s’estructuren aquestes comunitats Protocols com l’ECOZO (Agència Catalana de l’Aigua, 2006), o estudis d’investigadors que van col·laborar en la seva redacció (Boix et al., 2005).

 

A l’hora de caracteritzar les basses temporals, les aproximacions i els graus de detall dels estudis poden ésser molt diversos, tradicionalment s’han emprat classificacions més tradicionals fonamentades en el coneixement dels ordres, gèneres i espècies presents per definir indicadors ecològics, però altres tipus d’aproximacions com per la mida dels individus (Quintana et al, 2006), el que ens pot permetre conèixer millor l’estructura i dinàmica de les poblacions i combinat amb els estudis clàssics, conèixer millor l’estructuració de les poblacions.

 

La importància de les zones humides per a la biodiversitat fa que tinguin un tractament específic per a la seva conservació, tant a nivell de convenis internacionals com el RAMSAR, com en normatives de planificació territorial com el Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya.  Un fruit d’aquesta línia de protecció és el catàleg de zones humides de Catalunya que inclou una sèrie d’espais aquàtics.

 

La plana nord de l’Empordà, al peu de l’Albera, té tot un sistema de basses majoritàriament temporals, que presenten una diversitat d’ambients i condicions. En el nostre cas, cercarem una manera senzilla, a partir del coneixement dels individus presents i unes dades senzilles d’obtenir, per caracteritzar un conjunt d’hàbitats aquàtics:

 

  • Una bassa sulfurosa
  • Un conjunt de tres basses als Torlits
  • La bassa d’en Massot
  • La Riera de l’Anyet

 

 

Com a precedent dins del Catàleg de zones humides trobem fitxes caracteritzant:

 

  • Sis basses dels Torlits (anàlisi no individualitzat): estat de conservació molt bo
    • índexs:
      • ECELS (morfologia , vegetació i usos): II bona
      • QUAELS (microcrustacis i macroinvertebrats): III mediocre
    • estat ecològic (ECELS x QUAELS) mediocre

 

  • Estany d’en Massot: en bon estat de conservació

 

La importància d’aquestes basses recau no solament a nivell d’invertebrats u ocells, són també refugi de diferents espècies, hi trobem diversos hàbitats d’interès comunitari (taula 1) i diverses espècies incloses en el catàleg de flora amenaçada de Catalunya com en perill d’extinció com Polygonum romanum ssp. gallicum i d’altres que ho estan com a vulnerables com l’orquídia Spiranthes aestivalis, Isoetes velatum o Cardamine parviflora.

 

Cal fer especial menció del cas de l’anomenada bassa sufurosa. No és estrany la presència d’aigües sulfhídriques a la zona, la zona termal dels Banys de la Mercè més a l’oest o la font sulfurosa de Sant Climent Sescebes, al sudoest de la bassa, tenen orígens similars i de fet, sembla que els Torlits van tenir inicialment un origen similar, en una brolla d’aigua sulfhídrica, que en esfondrar-se, va obturar la surgència.

 

Mètodes

 

S’han fet mostrejos en 5 punts a l’Albera, una bassa permanent d’aigua sulfurosa que brotlla a la mateixa bassa, tres basses temporànies, la dels Torlits gran, la dels Torlits petita i la de Massot i finalment al riu Anyet. També s’han agafat mostres de fang en una bassa temporània que està estancada molt poc temps, per posar aquest fang en aigua en condicions de laboratori, per tal d’analitzar els invertebrats que hi sorgeixen.

 

Per cadascuna de les masses d’aigua visitades farem un mostreig dels invertebrats aquàtics que s’hi trobin presents de la següent manera:

 

  • Valoració relativa i visual de la heterogeneïtat (fondària, vegetació, …) de la massa d’aigua que hem de mostrejar.
  • Amb l’ajuda dels salabres, fer 10 “salabretades” a cadascuna de les masses valorant independentment un dels factors que intervenen en aquesta heterogeneïtat (ex. 5 “salabretades” a una fondària i 5 més a una altra fondària). En el cas del mostreig de la riera, s’aixequen pedres, i recullen amb el salabre els organismes.
  • Per a cada bassa es valoren qualitativament i quantitativament, les mostres al laboratori, donant valors d’abundància entre 1 i 5 segons si hi ha de 1 a 5, 6 a 25, 26 a 100, 101 a 1000 i més de 1000 individus

 

Posteriorment es determina la diversitat trobada a nivell d’ordre en cada una de les basses. Per això es fan servir dos índex, un determinant el grau d’abundància mitjana i multiplicant-lo pel nombre de diferents grups d’individus agrupats a nivell d’Ordre. Un segon índex serà el de Shannon segon la expressió:

 

 

 

 

 

En segon lloc s’analitzarà la capacitat dels diferents ordres d’espècies a les condicions que hi ha en les diferents basses analitzades, determinant quins són més versàtils. Amb aquesta finalitat emprarem de nou l’índex de Shannon:

 

 

 

 

 

 

L’ús d’aquest índex per avaluar la diversitat està àmpliament establert en ecologia , però també en el cas de bases temporals (Trigal et al. 2006).

 

Resultats

 

En la taula 2 s’indiquen les dades d’ubicació, superfície total i de la làmina d’aigua en el moment de fer les mesures i fondària.

Al definir la bassa gran dels Torlits com a semipermanent ens referim a que manté aigua la major part de l’any, tot i que també té normalment períodes secs.

 

Variabilitat entre les basses

 

Per a disposar d’una referència a nivell comparatiu, s’ha definit una bassa teòrica en la qual s’indica el que es pot arribar a trobar en teoria en una bassa permanent teòrica en aquesta zona i època i comparem l’índex de Shannon i el de diversitat obtingut pel producte entre el nombre d’ordres presents i l’índex d’abundància (gràfic 1).

 

Com es pot apreciar en el gràfic 1, l’ordre de més a menys diversitat és el mateix aplicant tots dos índexs, de manera que la bassa dels Torlits petita és la que presenta valors més alts i propers als de la bassa permanent teòrica. En l’altre extrem, la bassa dels Torlits seca, amb únicament ostràcodes (taula 3), és la que menys diversitat presenta.

 

Examinant les característiques morfològiques com la fondària o la superfície de la làmina d’aigua de les basses no sembla existir un lligam directe entre la diversitat mesurada i aquelles y caldria un estudi més detallat incloent altres dades com la qualitat i característiques de l’aigua, la vegetació… per caracteritzar millor els factors que influencien en la diversitat o establir estudis en un nombre més gran de basses que poguessin indicar una tendència estadísticament contrastada.

 

Si sembla ésser un factor limitant clar, el fet que una bassa estigui seca, atès que solament hem trobat espècies d’un ordre amb postes en el fang sec. També és limitant la presència de sulfhídric en la bassa sulfurosa, que és la segona menys diversa.

 

Cal dir que la riera de l’Anyet presenta clares diferències amb la resta, no té crustacis que no tenen mecanismes de subjecció que els permetin mantenir-se en aigua corrent, a més és la única zona on hem trobat efímeres, odonats, tricòpters i gasteròpodes.

 

Variabilitat entre els ordres

 

Les mostres, classificades a nivell d’ordre, presenten una major variabilitat en el cas dels dípters, (gràfic 2)  molt per sobre que qualsevol altre ordre del grup dels insectes.

 

Pel que fa als crustacis, els copèpodes són l’ordre que ens dona una major diversitat d’ambients, el que és coherent amb que dins dels diferents ordres de crustacis mostrejats, és el que té més varietat d’espècies, el que li dona facilitat per adaptar-se diversitat de condicions. Si tenim en compte les abundàncies acumulades, els copèpodes serien fins i tot més nombrosos que els dípters. Quasi tant diversos aquests, són els ostracodes, que a més són els únics que han eclosionat en la mostra recollida en la bassa seca dels Torlits

 

Discussió

 

El treball s’ha desenvolupat en el marc del Màster en Medi Ambient de la Universitat de Girona i amb suport logístic i material d’aquesta.

 

Les dades es recullen el 27 de març de 2009, per tant no es compleix el protocol d’avaluació de l’estat ecològic (Agència Catalana de l’Aigua, 2006) per avaluar zones humides, que estableix que les dades es prenen a finals de la primavera.  No es determinen per tant els microcrustacis  a nivell de gènere o espècie (Daphnia i Monia) com estableix el protocol es deixa aquest estudi més específic per com un línia per on podria seguir l’estudi.

 

L’època fixada al protocol cerca un moment adient per avaluar al major part de les espècies presents. En el nostre cas, la data de mostreig pot tenir certa influència, així, la sensibilitat de certs anfípodes a pH baixos i que sovint toleren concentracions baixes d’oxigen, podria explicar la seva absència de la bassa sulfurosa i la baixa densitat en general, atès que s’han trobat solament a la bassa dels Torlits petita i en baixa densitat. Probablement altres interpretacions com l’època del mostreig poden expliquen aquests resultats, però caldria repetir el cens a finals de primavera per comprovar si això realment és així o si hi altres condicionants derivats de l’hàbitat.

 

Dins dels crustacis, els ostràcodes abunden en basses molt productives en matèria orgànica i trobem que abunden més a la bassa de Massot, aparentment més eutrofitzada. La seva capacitat de resistència queda palesa en ésser els únics que han aconseguit descloure en la bassa seca dels Torlits. Els cladòcers són bons indicadors de l’excés d’acidificació i de fet no estan a la bassa més àcida. Però són els copèpodes l’ordre amb major grau de diversitat en el conjunt de les basses i la riera mostrejats, el que pot estar motivat per ésser un grup molt nombrós amb espècies que poden adaptar-se a multitud de condicions.

 

D’acord amb l’índex de Shannon, els millor representats són els dípters que aprofiten la seva per adaptar-se a qualsevol medi aquàtic, pel que fa a la resta d’ordres d’insectes, únicament hem trobat coleòpters en les basses, limitant la seva presència a la riera de l’Anyet, així com passa amb els gasteròpodes.

 

Les diferències en la composició entre la riera de l’Anyet i la resta de les basses fan pensar que no s’haurien de comparar, el corrent d’aigua impedeix la presència de crustacis i la de peixos afecta negativament a les postes i larves d’amfibis, per la qual cosa s’hauria d’avaluar seguint una metodologia diferenciada. Un recolzament a aquesta idea és que l’Agencia Catalana de l’Aigua, de la Generalitat de Catalunya, estableix diferents protocols per avaluar les zones humides (ecosistemes lenítics soms) dels rius i rieres.

 

No existeix una correlació clara entre la diversitat i el volum d’aigua, profunditat o la superfície de la làmina d’aigua en les zones mostrejades. Factors com la qualitat de l’aigua, la vegetació i l’època de mostreig, insuficientment avaluats, poden explicar els valors de diversitat obtinguts, més que altres elements com el grau de temporalitat de les basses que no sembla estar correlacionat amb el grau de diversitat. Tot i això, caldria estudis més complerts, amb un nombre més gran de basses per poder corroborar o descartar aquesta hipòtesi.

 

Properes línies d’investigació podrien anar dirigides a fer mostrejos a finals de primavera, coincidint en l’època en que podem trobar la major part de les espècies, mesurant més paràmetres de la vegetació i condicions de les basses i classificant a nivell de gènere i espècie de manera que es puguin obtenir valors d’índex com:

 

  •  ACCO: que mesura la sensibilitat de les espècies dels microcrustacis a les característiques de l’aigua
  •  RIC: que mesura la riquesa de crustacis i insectes
  •  QAELS: que a partir dels dos anteriors determina la qualitat ecològica dels ecosistemes lèntics
  •  ECELS: avalua la qualitat hidromorfològica tenint en compte la vegetació i els usos del sòl

 

A partir dels índexs anteriors es podria caracteritzar cada bassa i cercar factors que afectin a la seva qualitat.

 

Una altra opció seria l’anàlisi en diferents èpoques de l’any com en altres estudis similars (Trigal et al, 2006) i analitzar com evoluciona la composició al llarg de l’any i en diferents condicions ambientals i de qualitat de l’aigua.

 

Finalment cal fer notar que l’estudi o l’aplicació dels índex anteriors, ens dona una idea de la diversitat però no de la singularitat de les espècies presents, això requeriria estudis més detallats i podria donar un valor indicatiu de la necessitat de conservació més elevat diferents a la gradació obtinguda

Bibliografia

 

Agència Catalana de l’Aigua. 2006. ECOZO. Protocol d’avaluació de l’estat de les zones humides. A: http://aca-web.gencat.cat/aca/appmanager/aca/aca?_nfpb=true&_pageLabel=P1206254461208200588613

 

Bagarinao T. 1992. Sulfide as an environmental factor and toxicant: tolerance and adaptation of aquatic organisms. A: Aquatic. Toxicoogy. 24: 21-62.
Boix, D.; Gascon, S.; Sala, J.; Martinoy, M.; Gifre, J.; Quintana, X. A new index of water quality assessment in Mediterranean wetlands based on crustacean and insect assemblages: the case of Catalunya (NE Iberian peninsula). A: Aquatic Conservation: Marine And Freshwater Ecosystems 15: 635 – 651.

 

Dimitrou, E.; Karaouzas, I.; Skoulikidis, N.; Zacharias, I. 2006. Assessing the environmental status of Mediterranean temporary ponds in Greece. A: Ann. Limnol. – Int. J. Lim., 42 (1), 33-41

 

Mandaville, S. M. 2002. Benhic Macroinvertebrates in Freshwaters—Taxa Tolerance Values, Metrics, and Protocols. Project H-1, A: Soil and Water Conservation Society of Metro Halifax 48. pp.

 

MACKIE, G.L. 1998. Applied Aquatic Ecosystem Concepts Course Pack, University of Guelph. A: Guelph.

 

Quintana, X.D.; Boix, D.; Badosa, A.; Brucet, S.; Compte, J.; Gascón, R.; López-Flores, R.; Sala, J.; Moreno-Amich, R. 2006. Community structure in mediterranean shallow lentic ecosystems: size-based vs. taxon-based approaches. A: Limnetica, 25(1-2): 303-320

Trigal, C.; Garcia-Criado, F.; Fernández-Aláez, C. 2006. Among-habitat and temporal variability of selected macroinvertebrate based metrics in a Mediterranean shallow lake (NW Spain). A: Hydrobiologia 563:371–384

 

Taules

 

Taula 1

 

Bassa Hàbitats d’interès comunitari
Massot 3130 Aigües estagnants, poc o molt mesotròfiques, amb vegetació de les classes Littorelletea uniflorae i/o

Isoeto-Nanojuncetea

 

Torlits 3120 “Aigües estagnants oligotròfiques molt poc mineralitzades, amb Isoetes spp., en terrenys generalment arenosos de

la Mediterrània occidental”

3130 “Aigües estagnants, poc o molt mesotròfiques, amb vegetació de les classes Littorelletea uniflorae i/o Isoeto-

Nanojuncetea”

3140 “Aigües estagnants oligomesotròfiques, dures, amb vegetació bentònica de carofícies”

 

3150 “Estanys naturals eutròfics amb vegetació natant (Hydrocharition) o poblaments submersos d’espigues d’aigua

(Potamion)”

3170* “Basses i tolls temporers mediterranis” -hàbitat prioritari-
6420 “Jonqueres i herbassars graminoides humits, mediterranis, del Molinio-Holoschoenion”

 

Taula 2

 

Nom Ubicació

(coord UTM)

Àrea total (m2) Àrea làmina aigua (m2) Perímetre (m) Profunditat (m) Observacions
Màxima Mitjana
Sulfurosa

X=495920

Y=4692202

32,33

32,33

22,8

0,4

0,3

Permanent
Torlits petita

X=4496702

Y=4692064

264859

5345

389

0,7

0,4

Temporal
Torlits gran

X=496652

Y=4692338

27218

622

1,5

1,05

Semipermanent
Torlits seca

X=496833

Y=4692144

2133*

 

 

 

Temporal
Massot

X=498692

Y=4692393

20681

10725

450

1,2

0,5

Temporal
Anyet

X=498001

Y=4692970

 

 

20

0,4

0,2

Riera

 

*Totalment seca, ens referim en aquest cas a la superfície màxima

Taula 3

 

Phylum Ordre Torlit gran Torlit petit Torlit seca Sulfurosa Massot Anyet Permanent teòrica
Crustacis Copepodes

4

4

 

4

4

 

4

Cladocers

4

3

 

 

4

 

4

Ostràcodes

3

3

3

 

4

 

3

Anfípodes

 

1

 

 

 

 

 

Insectes Odonats

 

 

 

 

 

2

2

Efímeres

 

 

 

 

 

3

 

Plecòpters

 

 

 

 

 

 

 

Coleòpters

1

 

 

 

1

 

1

Dípters

2

2

 

4

2

3

3

Tricòpters

 

 

 

 

 

4

 

Hemípters

 

1

 

1

 

 

2

  Planaria

2

2

 

 

2

 

1

  Gasteròpodes

 

 

 

 

 

1

 

  Amfibis

1

3

 

 

 

 

3

  Acars

2

2

 

 

 

 

2

  TOTAL

19

21

3

9

17

13

25

  Grau mitjà d’abundància

2,38

2,33

3,00

3,00

2,83

2,60

2,50

  Nombre d’ordres

8

9

1

3

6

5

10

  Ind. Riquesa

19

21

3

9

17

13

25

  Ind. Shannon

2,498

3,046

0,000

1,392

2,440

2,200

3,193

 

Gràfics

 

Gràfic 1

 

Gràfic 2

 

Read Full Post »