Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Març de 2009

Costums

El gall fer vola combinant un aleteig sorollòs i ràpid amb planejos, que li permeten desplaçar-se distàncies curtes.

La major part de l’any són força terrestres excepte a l’hivern que passen més temps als arbres, essent poc gregaris i difícils de veure, excepte a l’època de cèl quan es reuneixen en cantaders on els mascles canten per atreure les femelles i aparejar-se.

Els gall cerquen els cantaders per la tarde i volen a una branca gruixuda i horitzonatal des d’on canta a primeres hores de la matidada per atreure les femelles, emprant un territori d’entre 50 i 100 m de diàmetre.

En ple cèl pot cobrir les femelles fins a tres vegades en un dia i no s’espanta de l’home, fins i tot hi ha citats casos en que l’ataca per allunyar-lo, la gallina posa entre 5 i 12 ous, que incuba únicament ella durant 26 dies. Els polls són nidífugs el que fa que la meitat puguin morir les primeres setmanes de vida

A l’estiu és terrestre i s’alimenta de herbes, crisàlides de formiga, aglans, baies i fins i tots llangardaixos o petites serps, a l’hivern es molt arborícola i manté amb acícules de pins i brots de plantes. Traga pedres que li faciliten la digestió.

Anuncis

Read Full Post »

Amenaces

Tant les poblacions del Cantàbric com les del Pirineu estan considerades en perill, tot i que probablement les primeres són les que ho estan més, si tenim en compte la seva disminució aquests darrers anys.

Els usos cada cop més intensos del territori han  fet que els hàbitats siguin cada cop més reduits, la seva fragmentació porta a que alguns cantaders estiguin propers a les vores o en forests massa petites el que fa que sigui més fàcil la seva desaparició, principalment quan es veuen obligats a desplaçar-se o emprar hàbitats subòptims o no forestals.

La presència de depredadors, d’ungulats que competeixen per l’aliment i alteren l’hàbitat (desapareixen zones de protecció), activitats com les estacions d’esquí o rutes per raquetes o esquí de muntanya o fondo, fan que sigui cada cop més difícil que trobin àrees  de les 200 ha que necessiten, amb hàbitats adients i les condicions de tranquilitat que requereixen.

La supervivència del gall fer està lligada a la protecció de les àrees vitals (cantaders, zones d’hivernada i de muda i cria), integrar la seva presència en la gestió d’aquestes zones, evitar noves infrastructures, controlar les poblacions de cèrvol i senglar… La protecció del gall fer a més, afavoreix la d’altres espècies com el mussol pirinenc i el picot negre.

Read Full Post »

Rastres…

Una manera de saber la presència de gall fer a una zona és mitjançant la recerca de femtes, una de les avantatges en el cas d’aquesta espècie, és que hi ha diferència de mida entre el mascle i la femella, essent les primeres més grans que les segones, el que permet amb una mica de pràctica, avaluar la proporció d’uns i altres aproximadament.

mascle-i-femellaCagades de femella a l’esquerra i de mascle a la dreta

Read Full Post »

Petjades

L’hivern és un moment prou bó per trobar rastres del gall fer, la seva tendència a pasar-lo en zones elevades i nevades, alimentant-se de poc més que de fulles de pi, fa que els rastre de les seves petjades quedi marcat clar sobre la neu.

petjades de masclePetjades de mascle

petjades de femellaPetjades de femella

Read Full Post »

Una mica d’història

Desprès de la Guerra Civil, el gall fer va anar agafant relevància social com a peça de caça, essent una espècie “de prestigi”. L’any 1970 es va declarar la seva veda a Cantabria i a Catalunya als anys 70 estava regulat l’aprofitament cinegètic, però no s’inclou al Catàleg Nacional d’Espècies Amenaçades fins a l’any 1990 i es va incloure com a d’interès especial, passant a catalogar-se com d’en perill d’extinció a partir del 2005. Va ésser als anys 70 quan es van extingir a nivell local en diverses zones. Actualment les poblacions més abundants a Catalunya es troben al Pallars Sobirà.

Read Full Post »

Un recurs simple per veure la incidència al llarg dels anys d’un tema, és emprar l’hemeroteca del diari La Vanguardia, fent una recerca podem expresar-la en format gràfic i veure el nombre de vegades que ha estat publicat en aquest diari.

En el cas del gall fer, si fem la recerca emprant “urogallo” nom d’aquesta espècie en castellà tenim que hi ha 1529 entrades des de l’ú de febrer de 1881 quan es va començar a publicar el diari.

gall-fer1L’any 1968, amb 285 entrades va ésser el que va tenir més entrades. Aquest pic als anys setanta coincideix amb l’època en que va declarar-se la veda, la inclussió l’any 1990 al catàleg d’espècies amenaçades no va tenir un resó similar.

Altres espècies com el linx, el voltor negre o el trencalòs donen 24274, 1083 i 198 entrades respectivament, de manera que veiem que no és una espècie estrella com pugui ésser el primer, però es troba destacada respecte a altres força conegudes com el trencalòs, de manera que podem considerar que té la seva dosi de protagonisme.

Read Full Post »

El cas d’Escòcia

El gall fer va extingir-se de manera natural al segle XVII a Anglaterra, es considera extingit a Irlanda des de 1790 i a Escòcia des de 1785. Factors als que s’atribueix aquests fets són:

  • Accelerada destrucció i fragmentació del seu hàbitat
  • Una sèrie d’estius més freds i humits en el que es coneix com la “petita edat de gel” del segle XVII que segurament va afectar a la supervivència de les cries
  • La caça continuada

Per a recuperar les poblacions es va tornar a introduir amb exemplars traslocats des de Suècia entre 1837 i 1838, i, considerant que tenien éxit, es van fer posteriors repoblacions, que van portar una distribució molt àmplia al llarg del seu hàbitat potencial i un increment de la població que es mantenia estable excepte per una disminució a la Segona Guerra Mundial, que no va dificultar la recuperació posterior i que als inicis del 1970 s’estimés que la població era de 20.000 individus.

Des de llavors el números han anat decreixent de manera que Catt, estima entre els anys 1992 i 1994, una població de 2000 o 3000 exemplars. Als anys 1998 -1999 Wilkinson calcula que la població està als voltants del 1000 individus, de manera que la preocupació és si a Escòcia es dirigeixen cap a una segona extinció d’aquesta espècie.

Read Full Post »

Older Posts »